La Competitivitat

La competitivitat és un factor principal dins del rendiment i de la motivació d’èxit. És deure dels entrenadors i de la resta de professionals dedicats a l’esport ensenyar a dirigir la competitivitat cap a una satisfacció personal basada en objectius de realització i no de resultat. En la recerca de l’excel·lència esportiva és indubtable que la competició juga un paper primordial. El valor moral de la competició esportiva precisament com a mitjà idoni per assolir el màxim valor ètic de l’esport, assolir la mateixa excel·lència: “competint, mesurant-me amb els millors adversaris, és quan em veig obligat a esforçar-me al màxim per treure el millor de mi mateix”. Aquest és el veritable valor ètic de la competició esportiva: “jugar cada partit millor que l’anterior. Jugar bé, aquest és el veritable triomf”.


Les teories clàssiques en la psicologia esportiva afirmen que la competitivitat és un factor negatiu perquè indueix a l’atleta a centrar-se a demostrar que és millor que els altres, a arriscar-se molt i a perdre de vista l’objectiu principal del rendiment. Tot i això, els especialistes actuals adverteixen que competir és bo, sempre que s’entengui que amb qui competeixo és amb mi mateix. No em comparo amb els altres. Em comparo amb mi, i fruit d’aquesta comparació valoro el meu progrés i el meu creixement. En aquesta idea de competició no hi ha adversari, i no em preocupa el resultat sinó donar el millor de mi.

D’altra banda, s’ha de fer al·lusió a l’ansietat competitiva. La competència pot generar que els atletes reaccionin, tant físicament (somàtica) com mentalment (cognitiva), de manera que pot afectar negativament el rendiment. Estrès, arousal i ansietat són termes usats per descriure aquesta condició. L’ansietat competitiva es pot definir com un estat emocional negatiu que es caracteritza per sentiments de tensió i nerviosisme juntament amb preocupacions i pensaments negatius relacionats amb la competició (expectatives de resultats, manca de recursos tècnics, por del fracàs, etc.).

En l’ansietat competitiva es barregen, per tant, una activitat cognitiva negativa juntament amb una activitat fisiològica (nervis) per sobre del que és normal. El subjecte se sent tens, intranquil i temorós.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *