Preparació Psicològica de l’Esportista

L’esportista ha de presentar quatre tipus de preparació: la preparació física, que persegueix el desenvolupament general i físic de l’esportista; la preparació tècnica, que consisteix en el fet que l’esportista domini els hàbits i procediments motors de les accions que són inherents a la mena d’esport, i pugui perfeccionar-se en l’execució d’aquests procediments; la preparació tàctica, la fi de la qual consisteix a perfeccionar l’execució dels procediments i accions tàctiques i, finalment, la preparació psicològica, la qual contribueix a l’acceleració dels processos naturals de desenvolupament de les qualitats psíquiques i propietats de la personalitat més importants per a l’esportista. A més, aquesta preparació afavoreix l’estat i la regulació emocional, un autoperfeccionament actiu, el control de manera conscient dels seus estats cognitius i emocionals en les condicions extremes de l’activitat competitiva. Hem d’entendre per preparació psicològica el nivell de desenvolupament del conjunt de qualitats i propietats psíquiques de l’esportista de les quals depèn la realització perfecta i de confiança de l’activitat esportiva en les condicions extremes dels entrenaments i les competències (Judadov, N.A. 1990, en Williams, J. 1991).


Valdés (1996) considera la preparació psicològica com l’intent de dirigir els processos psicològics en funció del rendiment esportiu, però es realitza, a més, utilitzant aquests com a mitjans d’intervenció.

L’objectiu general de la preparació psicològica és el desenvolupament de les qualitats psíquiques que l’esportista necessita per a aconseguir un alt nivell de perfeccionament esportiu, l’estabilitat psíquica i la disposició per a intervenir en competències d’envergadura.

La preparació psicològica de l’esportista consisteix en:

-Afavorir el perfeccionament dels processos psíquics: atenció, memòria, percepció…-Configurar un estat psíquic òptim.

-Desenvolupa la capacitat de mantenir el control dels estats psíquics en condicions extremes de l’activitat.

-Contribuir al desenvolupament de coneixements sobre les competències que s’han de celebrar.

-Crear atmosfera positiva en col·lectius d’esportistes.

Així doncs, la preparació psicològica se centra en les següents habilitats: 

  • Definició de metes i objectius. 
  • Maneig adequat de l’estrès. 
  • Maneig adequat de la ira. 
  • Control de l’activació. 
  • Gestió de la motivació i de l’esforç en l’esport. 
  • Organització i planificació del temps disponible. 
  • Agudesa perceptiva. 
  • Atenció i concentració en el que s’està duent a terme. 
  • Capacitat de raonament lògic i presa de decisions. 
  • Relacions interpersonals. 
  • Cohesió grupal. 
  • Hàbits saludables (alimentació, descans, recuperació, etc.).
  • Prevenció i afrontament de lesions.

Els components que qualsevol programa de preparació psicològica ha d’integrar són els següents, segons Balagué G. (1997):

-Característiques de l’esportista: edat, nivell competitiu, motivació, aspiracions, pressions percebudes, suport familiar i social…

-Requisits tècnics de l’esport/prova: és imprescindible conèixer els requisits tècnics de l’esport i de la prova. Cal conèixer quines condicions físiques i psicològiques es necessiten per a competir en aquesta activitat; força, velocitat, coordinació, concentració…

Així mateix, hem d’incorporar informació sobre aspectes concrets com la durada mitjana de les competicions, l’entorn en què se celebren…

-Fases i objectius específics de l’entrenament: els requisits físics i psicològics no són els mateixos al llarg de l’entrenament, sinó que varien considerablement segons es tracti de l’inici de la temporada, la fase més dura i el període de posada a punt per a la competició. Per tant, és important tenir en compte les condicions d’entrenament: s’entrena l’esportista sol o en equip? Quina és la durada mitjana i la duresa de l’entrenament?

No hem de desatendre el desentrenament, la qual cosa fa referència al restabliment de l’esportista mitjançant la disminució de les càrregues d’entrenament. El desentrenament pot definir-se com la pèrdua parcial o completa de les adaptacions fisiològiques, anatòmiques i del rendiment aconseguit amb el procés d’entrenament i com una conseqüència de la reducció o la suspensió del procés d’entrenament.

Aquest període presenta un objectiu purament metge-profilàctic per a la salut, encaminat a la disminució gradual, planificada i dosada de la capacitat de treball orgànica-esportiva amb l’objectiu de descarregar o reduir en l’atleta els efectes biològics de les grans càrregues físiques a les quals ha estat sotmès durant un llarg període de temps.

D’acord amb la literatura científica n’hi ha de dos tipus: el desentrenament de curta durada (DCD), de menys de quatre (4) setmanes de durada, i el desentrenament de llarga durada (DLD), amb un període superior a les quatre (4) setmanes. La durada del període de desentrenament i el nivell d’entrenament previ dels individus caracteritzen els canvis fisiològics en els àmbits cardiorespiratori, muscular o metabòlic.

Factors com la gravetat de les lesions ocasionades, el treball físic o el moment de conclusió de la temporada poden influir en la durada i en els efectes d’un període de desentrenament.

Durant el desentrenament, l’organisme preparat per a l’activitat física ha d’estabilitzar les seves funcions orgàniques en un nivell inferior, donada l’absència de càrregues. La disminució de la càrrega pot arribar a zero quan l’esportista es troba de vacances o en el moment que es produeix el seu retir atlètic.

El desentrenament esportiu no és un procés simplement físic, sinó que a més tenen un objectiu pedagògic i biològic, de readaptació de la persona a una vida més sedentària, amb una disminució gradual i moderada de les càrregues d’entrenament al fet que l’atleta hagi estat sotmès, la qual cosa indueix a una sèrie d’adaptacions fisiològiques contràries a les de l’entrenament.

Amb la disminució del volum d’entrenament, poden ocórrer alteracions en l’activitat hormonal i canvis en la funció muscular i neural, per la qual cosa es requereix prendre determinades mesures, doncs, en cas contrari, poden ocórrer desajustaments funcionals com a insomni, pèrdua d’apetit, estats d’ansietat, enrampades i dolors musculars i manifestacions addicionals d’inseguretat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *